Pares, pedagogs i educadors coneixen la importància que el joc té en la vida dels infants, ja que el joc contribueix al desenvolupament integral d’aquest, en l’àmbit psicomotor, afectiu, cognitiu i social. És el mètode per excel·lència amb el qual els infants aprenen, es coneixen a ells mateixos i el món que els envolta.

Encara avui hi ha qui considera el joc només una activitat per distreure’s i gaudir, en contraposició a les activitats pròpiament d’aprenentatge escolar. El valor pedagògic del joc no es va començar a reconèixer fins al segle XX amb els pedagogs de l’escola nova, recolzada per múltiples teories clàssiques com la d’Spencer, Lazarus, Hall i Gross, d’altres de modernes com Buytendijk, Claparède, Piaget, Vygotsky i Elkonin, Sutton-Smith i Roberts o Brofenbrenner, per citar-ne només algunes altres, i teories de la pedologia lúdica com Froebekl, Agazzi, Decroly, Montessori i Freinet.

El joc sí, és un element important a tenir en compte en el procés d’aprenentatge i, en conseqüència, en l’ensenyament, de fet, avui forma part dels currículums de les escoles per mitjà dels anomenats “jocs lingüístics” (embarbussaments, rodolins…), en l’àmbit matemàtic (numeració i càlcul, jocs de taula, TAC i calculadores…), en els continguts del cicle inicial (estadística i atzar, comprensió i aplicació de conceptes, probabilitat…), de les matemàtiques, en l’àmbit artístic (jocs motius…), de l’educació física (dimensió del joc motor i temps lliure…), i tants d’altres.

Cada vegada són més els jocs que estan creats des del seu origen amb un objectiu pedagògic, són els denominats “serious games”, i estan enfocats a l’aprenentatge d’habilitats concretes.

Així neix Tiòc!, un joc en suport físic amb la sinergia d’una aplicació per a dispositius intel·ligents.