La crisi del joc
Avui és innegable que hi ha una crisi de valors que patim com a societat: la crisi de la literatura, el gust per la lectura i les biblioteques, la crisi del cinema en català i ja no cal ni dir en occità…
També podem parlar d’una crisi del joc (no digital, i també digital si aquest és de tipologia “educativa”) i del joc de taula. Avui no coneixem gaires famílies amb fills de més de 10 anys que es trobin per jugar entre ells o amb altres famílies i amics, al parc, a casa d’un o un altre o que, simplement, es trobin per jugar a qualsevol cosa.
Si no juguem no aprenem. Si juguem a una determinada cosa només aprenem una determinada cosa. Si reconeixem que l’ésser humà els primers aprenentatges els fa a través del joc i la imitació, entendrem que el joc és un mitjà per aprendre a conviure fantàstic.
Aquest projecte pretén recuperar el valor del joc, el valor de jugar per jugar, el valor de jugar per aprendre i conviure, amb les idees clares i d’una manera que integri no només els infants, sinó els adults, sigui capaç de fer-los interactuar entre ells i, amb una sèrie d’objectius directament relacionats amb llengua, la cultura i les tradicions araneses, així com de valors.
Post a Comment
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.