Com hem comentat, l’ABJ tracta d’utilitzar jocs a fi d’aconseguir un cert aprenentatge per part dels jugadors.

És cert que, tal vegada, no és necessari reinventar del tot un joc, sinó adaptar-lo per aprofitar-lo millor. Recordem que els millors jocs són aquells que són intrínsecament motivadors i ofereixen una dificultat justa per aprendre i engrescar: si són massa fàcils avorreixen i, si són massa difícils, no engresquen i desmotiven.

Per al disseny i la creació de Tiòc! utilitzarem la tècnica SCAMPER (Michalko, 2006) que en anglès són les sigles de Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar-magnificar, Utilitzar-lo d’una manera diferent, Eliminar o minimitzar i Reestructurar-capgirar.

L’objectiu d’aquesta tècnica és estimular el pensament lateral a partir de la manipulació d’un concepte, d’una idea o d’un objecte a partir d’unes preguntes determinades.

La idea bàsica és demanar-se: Què passaria si es modifica un determinat element d’una determinada forma? I si es fa d’una altra manera? I quin sentit tindria aquest canvi dins el joc? Contestant totes aquestes preguntes i arribant a un consens que les ajunti totes, s’arriba a un joc nou, reinventat o que no té res a veure, amb unes regles, un material i uns objectius que el definiran de per si.

Quan es tracta d’un joc acadèmic, com és el cas, és freqüent que la temàtica del joc acabi desapareixent o passant a un segon terme i que el mateix joc tendeixi a l’abstracció. Encara que a primera vista pot semblar que fa menys ganes jugar-hi, un bon abstracte és millor que un joc amb un tema sense justificació.