No n’hi ha prou amb jugar
Un dels problemes de moltes eines és que no asseguren la transferència entre el que s’ha viscut i l’aprenentatge que es vol assolir, problema del que en parla àmpliament Nietfeld (“The role of self-regulated learning in digital games”, 2017).
Si vols, pots baixar-te el document 
aquí.
Cal explicitar la transferència
És a dir, concretar què volem descobrir o respondre gràcies al joc. Aquest és el fonament dels “blocs” en el nostre joc.
Cal fer activitats variades
Quan es dissenya una activitat, és necessari que es mostri que es pot aprendre i viure de diferents formes.
Per tant, si el joc forma part d’una col·lecció d’activitats diferents, es fa visible que mentre s’hi està jugant també s’hi està aprenent. Els “blocs” d’Òsca ens permetran abordar aquesta idea de forma molt extensa.
Cal promoure la reflexió
Per això és important disposar d’algunes eines per afavorir-la, com ara: unes preguntes pensades per a l’inici del joc i unes per al final (això ho durem a terme per mitjà del que es coneix com a “splash” en l’aplicació per a dispositius intel·ligents i en paper en la versió en suport físic.
Però també podem per mitjà d’un mapa de totes les situacions que han sorgit durant el joc i veure què en podem aprendre.
Post a Comment
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.